Imatges de la visita al Club de Lectura de la Biblioteca Marcel·lí Domingo
"Mitja dotzena d'ous" visita el Club de Lectura de la Biblioteca Marcel·lí Domingo
Aquest club de lectura està dirigit per l'hiperactiu Jesús Tibau, que convida tots els usuaris de la biblioteca a formar-ne part.
Una trobada directa amb lectors, molt més agradosa i propera que una presentació sensu estricto.
L'art de l'ou (8): Dora Stefanova a Comillas
Sembla que l'artista Dora Stefanova va voler compartir espai amb els arquitectes catalans Domènech i Muntaner i l'inefable Gaudí a la formosa vila càntabra de Comillas, i així entre el Capricho i el Palacio de Sobrellano va col·locar aquest ou assegut.
Els ocells de ferro no ponen ous
Els ocells de ferro no ponen ous. Com que estan fets de matèria inert, només poden pondre mort.
L'escriptor Francesc Mompó ha fet una visita a Tortosa i, (suposem que garratibat) per la contemplació de l'ominós Monumento a la Batalla del Ebro que va plantificar l'assassí de masses Francisco Franco, ha convocat una recollida de haikús "dedicats" a aquest munt de ferro rovellat.
Ací va el meu:
L'escriptor Francesc Mompó ha fet una visita a Tortosa i, (suposem que garratibat) per la contemplació de l'ominós Monumento a la Batalla del Ebro que va plantificar l'assassí de masses Francisco Franco, ha convocat una recollida de haikús "dedicats" a aquest munt de ferro rovellat.
Ací va el meu:
Carrincló pardal
de xacrosa ferralla,
mai no volaràs.
mai no volaràs.
Valga també per a vergonya dels consistoris "democràtics" de la ciutat de Tortosa, que en més de trenta anys no han gosat mai a derruir aquesta befa a la dignitat civil, gastant una combinació perfecta de covardia i comoditat. Per si els manquen raons, dessota els insto perquè vegin un vídeo:
Fotografia de Francesc Mompó
Mitja dotzena d'ous com ballen
Fotos d'un passeig per Barcelona en Diumenge de Corpus de 2011
Primer ou: Casa de l'Ardiaca
Segon ou: Claustre de la Catedral
Tercer ou: Arxiu de la Corona d'Aragó
Quart ou: Museu Marès
Cinqué ou: Claustre de l'Església de Santa Anna
Sisé ou: Jardí Romàntic de l'Ateneu Barcelonès
Fotos de Jordi Pijoan-López
Ous monumentals (8): Egg in New York
Aquest ou tombat és l'edifici d'IBM a la ciutat de Nova York, construït com a pavelló per a la Fira Mundial que es va celebrar a la ciutat entre 1964-65. Pel que sembla, més impresionant per dins que per fora.
L'art de l'ou (7): Miró a Palma
Aquest ou -integrat amb o en una altra figura- és el monument a la dona del gran Miró. La dona vinculada a l'ou... simbologia clara, però no trivial. Està a Ciutat de Palma. De forma evident provoca remembrances de Dalí i de Chirico.
Els simis com a font d'inspiració: Un poema de Josep Igual
MATÍ DE VISITES
a Jordi Pijoan
es balanceja
amb mirada humitejada
el simi
al gronxador
de la gàbia envidrada.
potser pensa una nova eina
per al millor gaudi del berenar,
o litúrgies de festeig
o marcadors del territori
o banderes per als merlets
dels seus costums assentats.
es gronxa, entotsolat,
en l’escalf del matí de visites.
potser en treu conclusions
afinades i severes
dels de l’altra gàbia.
"Mitja dotzena d'ous" a la Fira del Llibre Ebrenc de Mora
La 8ena Fira del Llibre Ebrenc va forta un any més. Se celebra el 3, 4 i 5 de juny, junt amb el festival paral·lel Litteratum, en la seva 4a edició. Si voleu més informació, cliqueu AQUÍ.
Mitja dotzena d'ous també hi serà present. Serà diumenge 5 de juny, a la taula de presentacions de novetats d'enguany, a les 17:45.Ver mapa más grande
"Mitja dotzena d'ous" a "Triticària"
L'escriptor i crític literari blogaire Vicent Sanz ha dedicat una crítica del seu blog Triticària a Mitja dotzena d'ous.He llegit Mitja dotzena d’ous de Jordi Pijoan-López sense haver llegit cap altre text seu anteriorment. Un cop l’acabo, retrobo l’autor en una imatge de la Fira del Llibre Ebrenc de 2008, corresponent a una presentació de llibres en què també vaig participar. En aquell moment no el coneixia personalment tal com ha passat més endavant, arran de l’activisme literari ebrenc i més concretament gràcies a Un riu de crims, el darrer producte de la factoria literària ebrenca, del qual ha estat animador i compil·lador.
Mitja dotzena d’ous, subtitulat “Cròniques paranormals”, aplega sis relats al voltant de la parapsicologia i l’ocultisme, per esmentar dos conceptes il·lustratius relacionats amb l’amalgama pseudoreligiosa que prospera en la societat actual. Uns referents d’alt contingut literari si hem de fer atenció als móns paral·lels als quals han dedicat atenció tradicionalment. El misteri és un potent atractiu tant per a la literatura com per a l’ocultisme. Com a motor literari, certament, el misteri dóna molt de joc i proporciona la possibilitat d’introduir l’element meravellós, un ham perfecte per a l’imaginari del lector. Per a l’ocultisme, el misteri és la base del seu discurs. Sense misteri, l’ocultisme senzillament no existiria. Encara menys les anomenades ciències ocultes, un sintagma que conté un oxímoron en els termes.
Ara, els relats de Jordi Pijoan-López, tot i tractar aquesta temàtica, operen des d’un punt de vista radicalment contraposat. Si de cas, cada relat crea una expectativa al voltant de la cosa ocultista per, una vegada fet el plantejament del referent que siga, relacionat amb el misteri, la religió, les forces sobrenaturals o el sumsum corda, passar al repartiment de clatellades en forma de sàtira de la bona. Allò que, per les revistes del cor, la inèrcia astrològica, la religiositat popular i la beneiteria pública podia semblar un menoll de tòpics al voltant de temes d’aparença misteriosa, passa a constituir les escorrialles d’una societat que ha perdut qualsevol forma de crèdit. El que havien de ser formes d’una religiositat adaptada als temps que corren, més o menys desempallegada del jou clerical que coneixem, es revela una forma més, potser la més elaborada, del cinisme miserable que habita en els canals abocador que fan de claveguera de les televisions privades espanyoles, per citar un exemple poc o molt conegut. És veritat que la superstició té una demanda concreta i que les falòrnies més ridícules encara són presentades com si es tractés de la veritat definitiva. La veritat pateix un descrèdit irrecuperable. I l’autor de Mitja dotzena d’ous en parla sense gaires manies ni eufemismes. Des d’un ateisme divertit. Una sana actitud davant tanta impostura. En qualsevol cas, crida l’atenció el tractament que es dóna als impostors, sempre relacionats amb unes preteses ciències ocultes o poders paranormals, tan ben simbolitzats en aquests ous de reminiscències alhora màgiques i vulgars.
Per parlar-ne, Jordi Pijoan-López empra un llenguatge en què els termes propis d’un esoterisme que no s’aguanta dret es combinen amb els col·loquialismes més estripats. La càrrega crítica d’aquesta expressió resulta demolidora. Certament, Mitja dotzena d’ous no és un llibre per a beates ni per a benpensants ni per a ximples que es mamen el dit pensant en la mona de pasqua. Més que res perquè l’impacte crític del tractament que dóna a psicofonies, aparicions, fantasmes i resta de caterva astro i parapsicològica no deixa gaire marge per a la flonjor intel·lectual ni per al cinisme que hi subjau.
Sí que hi trobo a faltar un criteri lingüístic més acurat. Més curós amb la correcció. No penso que siga intencionat en el sentit de la transgressió expressiva, sinó que té a veure amb la revisió prèvia a la publicació del text. Es tracta, doncs, d’un aspecte del procés editorial més que no pas del procés creatiu.
Em crida especialment l’atenció la història del sogre carlí, excombatent franquista, que es converteix en fantasma perseguidor d’una família diguem-ne corrent per estalviar-nos més comentaris. El gendre, un cas típic de borinot consumista, representa a la perfecció un perfil de personal que no té més horitzo que el lucre, més que individual, podríem dir que vital. I que s’amarga l’existència, com tanta gent que fa el mateix, per salvar els mobles econòmics després d’estirar més el braç que la màniga.
Un llibre per riure que fa pensar en les transformacions que la societat actual experimenta com a conseqüènica de l’absoluta pèrdua de rumb anava a dir espiritual, però ja veig que aquesta paraula té un component religiós que, de fet, forma part de la desorientació. Un llibre que connecta amb el corrent de l’humor més dissolvent de la tradició narrativa europea d’obres com El bon soldat Svejk de Jaroslav Hašek.
Signatures de "Mitja dotzena d'ous" per Sant Jordi 2011: a "La 2 de Viladrich"
Mostra un mapa més gran
Crònica de la visita a les XX Jornades Culturals de Santa Bàrbara
Divendres, 15 d'abril, a la tarda-nit, Mitja dotzena d'ous i Un riu de crims van estar a les XX Jornades de Culturals de Santa Bàrbara (Montsià). L'escriptor Juanma Garcia, un dels 24 autors d'Un riu de crims, ens en fa una crònica:
En ocasió de les XX Jornades Culturals, aquesta tarde hem estat a Santa Bàrbara per presentar el recull de relats de gènere negre Un riu de crims. L'acte ha tingut lloc a la Biblioteca José Escudé i hem intervingut: el Regidor de Cultura de l'Ajuntament de Santa Bàrbara, el coordinador del Club de lectura de Santa Bàrbara Daniel Gil, i els autors Fede Cortés, Jordi Pijoan i jo. D'oients: el Club de lectura en ple.
Ha estat com és habitual un acte entretingut i quasi familiar, que s'ha clausurat amb una copa de vi negre del Priorat. Deliciós.
I desprès d'una estoneta d'espera hem anat al Restaurant planer Com tu on ha tingut lloc la presentació de Mitja dotzena d'ous de Jordi Pijoan. Jordi ens ha servit un tast de sis relats fantàstics i el Restaurant Com Tu ha servit uns fantàstics tastets dels seus plats. Una vegada més literatura i gastronomia s'agermanen per donar com a resultat una combinació extraordinària.
No puc tancar aquesta entrada, sense recomanar-vos la lectura d'Un riu de crims i de Mitja dotzena d'ous, això sí, acompanyada de vi negre, i en quan pugueu una visita al Restaurant Com tu. Uns i l'altre un regal pels sentits.
En ocasió de les XX Jornades Culturals, aquesta tarde hem estat a Santa Bàrbara per presentar el recull de relats de gènere negre Un riu de crims. L'acte ha tingut lloc a la Biblioteca José Escudé i hem intervingut: el Regidor de Cultura de l'Ajuntament de Santa Bàrbara, el coordinador del Club de lectura de Santa Bàrbara Daniel Gil, i els autors Fede Cortés, Jordi Pijoan i jo. D'oients: el Club de lectura en ple.Ha estat com és habitual un acte entretingut i quasi familiar, que s'ha clausurat amb una copa de vi negre del Priorat. Deliciós.
I desprès d'una estoneta d'espera hem anat al Restaurant planer Com tu on ha tingut lloc la presentació de Mitja dotzena d'ous de Jordi Pijoan. Jordi ens ha servit un tast de sis relats fantàstics i el Restaurant Com Tu ha servit uns fantàstics tastets dels seus plats. Una vegada més literatura i gastronomia s'agermanen per donar com a resultat una combinació extraordinària.
No puc tancar aquesta entrada, sense recomanar-vos la lectura d'Un riu de crims i de Mitja dotzena d'ous, això sí, acompanyada de vi negre, i en quan pugueu una visita al Restaurant Com tu. Uns i l'altre un regal pels sentits.Les conseqüències d'estar molt temps sense anar a la feina: remembrança d'"El dormilega"
Al Youtube he trobat un vídeo presentat amb l'explicació següent: "A woman goes back to work after thirty years"; una situació similar a la que pateix en Suso, el protagonista de El dormilega, un dels sis contes de Mitja dotzena d'ous. Malgrat que costi de creure, la protagonista d'aquest vídeo corre una molt millor sort que no en Suso...
Vídeo extret de: http://www.youtube.com/watch?v=pTEfTLBylNw
"Mitja dotzena d'ous" a les XX Jornades Culturals de Santa Bàrbara
Les jornades d'enguany se celebraran entre el 2 d'abril i el 15 de maig, amb multitud d'actes i presentacions al voltant de la cultura i el llibre.
Per veure el programa de les jornades sencer cliqueu AQUÍ.
Ver mapa más grande
L'art de l'ou (6): El concert dins l'ou
Obra del magnífic Hieronymus Bosch, pintor dels segles XV-XVI i evident precursor del Surrealisme, com testimonien diverses obres seves, com la paradigmàtica l'Infern. Que tremoli Dalí!
Ous polítics (5): John Presscott i l'Street Fight
Un llançament d'ou històric (setembre del 2001). Espectacular demostració de lluita de carrer per part de l'agredit, el laborista John Presscott.
Els ous de David Brunzel
L'amic feisbuquer David Brunzel, em dedica aquesta fotografia amb mitja dotzena d'unitats de la matèria primera des de la qual elabora les seves obres d'art: ous d'estruç.
David Brunzel és de Besalú, i des de fa décades que una de les seves dèries és pintar ous d'estruç amb els més diversos motius, dels quals aquí en fem una petita mostra. També és un gran culé, com us pot demostrar si cliqueu AQUÍ.
Estranyament, encara no compta amb un blog on penjar la seva obra, però els qui tingueu perfil de facebook podeu veure les fotos que hi té penjades.
David Brunzel és de Besalú, i des de fa décades que una de les seves dèries és pintar ous d'estruç amb els més diversos motius, dels quals aquí en fem una petita mostra. També és un gran culé, com us pot demostrar si cliqueu AQUÍ.
Estranyament, encara no compta amb un blog on penjar la seva obra, però els qui tingueu perfil de facebook podeu veure les fotos que hi té penjades.Des de Mitja dotzena d'ous, gràcies David!
"Mitja dotzena d'ous" abandonada enmig de Tortosa
L'abandonament, però, és controlat; no cal espantar-se. El responsable, Jesús M. Tibau, que entre altres accions que executa, fruit del seu cervell en ebullició constant, està muntant la 2a Jornada de Bookcrossing massiu a Tortosa.
És a dir, que si trobeu un exemplar de Mitja dotzena d'ous pels carrers de Tortosa, no el retorneu al propietari; quedeu-vos-el, llegiu-lo i tracteu-lo amb carinyo (no cal donar-li una lleteta abans d'anar a dormir).
Ous polítics (4): recepta d'ous a la txeca
Ovada contra polítics que deu ostentar el rècord d'intensitat de volum projectat. Fou al maig del 2009 i les víctimes els membres del Partit Socialdemócrata Txec (ČSSD). Graciosa manera de conmemorar la Primavera de Praga, on els tancs han estat canviat per ous per a sort dels atacats.
L'art de l'ou (5): De Chirico
Suggerit per l'amic i escriptor Josep Igual. En l'obra de De Chirico, surrealista ell també, apareix l'ou com a forma recurrent, algunes voltes de forma marginal, fet que en les interpretacions subliminals del surrealisme no significa en absolut que tingui un sentit de secundarietat.
Disfruteu del vídeo, amb l'excel·lent música de Palladio per Karl Jenkins
Disfruteu del vídeo, amb l'excel·lent música de Palladio per Karl Jenkins
"Sleeper" de Woody Allen: una doble connexió amb "Mitja dotzena d'ous"
Escena curiosa de Sleeper de Woody Allen, en la qual els assistents a una reunió d'amics del futur es passen una mena d'ou (d'OU!!) que fregant-lo amb les mans els dóna sensacions plaenteres. En Suso -del conte homònim al film El dormilega, dintre de Mitja dotzena d'ous- precisament no és un personatge que experimenti molt plaer en el desenvolupament de la seva història.
Us deixem amb el fragment del film i amb un altre del conte.
Us deixem amb el fragment del film i amb un altre del conte.
"Una humitat a la galta desperta a en Suso. Li resulta estrany de sentir-la en la galta que té contra el coixí i no de l’altra que mostra enlaire, doncs de ser aquesta segona sabria que l’origen s’hauria de buscar en Dick, el seu mastí, que té per costum de donar-li el bon dia repassant el seu rostre amb la seva llengua carinyosa. Però no; la humitat que sent en Suso és de la seva pròpia saliva, regalimada de la comissura de la seva boca mentre dormia i que ha xopat el coixí abundosament. “Diantre!, si que he dormit a gust que se m’ha caigut la baba” pensa babau i amb els músculs fora de to.
Fa fresca, talment com perquè la mandra d’abandonar els confortables llençols sigui considerable. Però encara és dimarts i cal anar a la feina. Mira la tauleta i no veu el despertador; s’estranya. “L’ha degut canviar de lloc la Marisa –la seva muller–. Quina dèria que té aquesta dona de canviar les coses de lloc quan no toca” valora en Suso, sense gaire èmfasi però. [...]"
L'art de l'ou (4): Magritte
Sembla que la gent del Surrealisme tenia una obsessió per la simbologia de l'ou. En aquest cas no és Dalí, sinó que Magritte qui s'hi va inspirar en aquesta cel·lula avícola i la seva forma.
Una imatge carregada de contingut, interpretable de diverses maneres segons sigui l'espectador...
Ous polítics (3): contra l'Alcalde de Gasteiz
Aquest atac balístic va succeir a Gasteiz el día del Txupinazo de les festes de La Blanca del 2006. Fixeu's l'estoicisme i bon humor, sense perdre el somriure, amb què rep el senyor.
Això sí que es un polític sofert!
Ous monumentals (6): Biblioteca i Arxiu Nacional del Kazakhstan
Un més entre desenes d'edificis amb pretensions de grandesa que plaguen aquesta ciutat. La veritat és que l'edifici en el seu context és modestet.
Un mico karateka
Quan al conte Un mal esguard vaig fer que un simi executés amb mestria cops d'arts marcials, puc jurar que encara no havia vist el vídeo dessota aquestes línies.
Us deixo amb el vídeo i amb un fragment del conte que refereix al tema que us parlo.
[...] L’incident de la baralla amb en Batowa havia deixat garratibats a tots els qui n’havien estat testimonis (humans, s’entén). Diguem que no és el més usual del món veure barallar-se a un goril·la fent ús de moviments de braços i cames que emules a Chuck Norris, Van Damme, Jackie Chan, Steven Seagal... i diverses estrelles cinematogràfiques de les arts marcials. L’incident havia sortit als diaris, això sí, en una petita columneta d’octau de plana a la secció de successos, però no tingué gaire rebombori en ser desmentit pel sentit comú de la gent.
Us deixo amb el vídeo i amb un fragment del conte que refereix al tema que us parlo.
[...] L’incident de la baralla amb en Batowa havia deixat garratibats a tots els qui n’havien estat testimonis (humans, s’entén). Diguem que no és el més usual del món veure barallar-se a un goril·la fent ús de moviments de braços i cames que emules a Chuck Norris, Van Damme, Jackie Chan, Steven Seagal... i diverses estrelles cinematogràfiques de les arts marcials. L’incident havia sortit als diaris, això sí, en una petita columneta d’octau de plana a la secció de successos, però no tingué gaire rebombori en ser desmentit pel sentit comú de la gent.
El cas és que els meus cuidadors i etòlegs van fer mans i mànigues per si de cas m’observaven de nou exercint aquelles habilitats. No en van treure ni un duro de calaix; diguem que no em venia de gust fer el préssec, movent-me com una baldufa assassina en ple atac psicopàtic, menys si no venia al cas. Vist el poc èxit, van creure que possiblement caldria un tractament de reforç; em van clavar fins a cinc hores diàries en una sala tancada, a soles, i on l’única distracció possible era visionar en una pantalla pel·lícules d’arts marcials diverses. Coherentment a l’estímul que aquesta mena d’històries em produïen, feia unes llargues becaines que em deixaven d’allò més xafat.
Finalment van desistir del seu objectiu de convertir-me en un pallasso de fira. Vaig sentir algun comentari entre ells que quelcom tenia a veure que un grup d’activistes ecologistes violents van assabentar-se del meu cas i van començar a patir per la seva integritat. [...]
Ous polítics (2): Pluja d'ous per a Nick Griffin
Ovada històrica contra el líder feixista anglès Nick Griffin. Els ous no podien procedir d'una altra banda que de membres de la Unite Against Fascism. Si a Iceta li va tocar un fatxa, a aquest pardal van ser membres de l'extrema esquerra.
La Temprança i El Diable
Tret d'això, val a dir que les cartes per se ja carreguen una simbologia, la qual, combinada amb els altres elements de la imatge de coberta, esdevé molt escaient al que són les sis narracions del llibre.
La Temprança, segons la tradició, és la virtut que procura l’equilibri, la mesura i moderació dels plaers. Es tracta del punt mig d’autocontrol que hom assoleix enfront del món que està ple de temptacions.
L’aparició d’aquesta carta en una tirada de tarot indica que calen ajustaments i equilibri en la vida del consultant. També, sovint assenyala la necessitat de la cooperació quan la situació és difícil, el qual implica que s’ha de buscar la superació de conflictes i discrepàncies amb les persones de l’entorn.
Es tracta d’una carta que significa bona salut, tant físicament com emocional, així com també bones perspectives de futur.
Si la carta apareix invertida, pot assenyalar manca d’iniciativa, un excés de preocupacions que duen al bloqueig i malaltia, el deixar-se dur per les opinions externes, una manca de capacitat de treball amb altri, malbaratament d’energies i forces, desequilibris interns i externs...
L’aparició d’aquesta carta en una tirada de tarot indica que calen ajustaments i equilibri en la vida del consultant. També, sovint assenyala la necessitat de la cooperació quan la situació és difícil, el qual implica que s’ha de buscar la superació de conflictes i discrepàncies amb les persones de l’entorn.
Es tracta d’una carta que significa bona salut, tant físicament com emocional, així com també bones perspectives de futur.
Si la carta apareix invertida, pot assenyalar manca d’iniciativa, un excés de preocupacions que duen al bloqueig i malaltia, el deixar-se dur per les opinions externes, una manca de capacitat de treball amb altri, malbaratament d’energies i forces, desequilibris interns i externs...
El Diable representa les forces de la Natura, tant des d’un punt de vista positiu com negatiu. Com a carta, també és un símbol l’antagonisme entre el Bé i el Mal.
En tarot, apareixent, assenyala que s’aconseguirà l’èxito en l’aspecte material, sempre que hom sigui guiat per la raó, ja que si segueix els seus instints el futur esdevindrà fatídic.
En el pla amorós, representa la mentida i les relacions supèrflues.
La lectura pot arribar a ser molt negativa, representant situacions difícils i doloroses, tendències malignes, caos, intencions funestes, violència... Si la carta apareix vora la persona que consulta, aquesta ha d’estar especialment a l’aguait.
Si la carta surt invertida, pot representar l’alliberament de l’esclavatge de l’instint i l’inici d’un enteniment espiritual. També indica el guariment d’una malaltia llarga. Per la banda negativa, pot representar la ruïna pecuniària del consultant o el fracàs en el plànol material.
Potser vistes les històries viscudes per les sis ànimes que protagonitzen els contes de Mitja dotzena d'ous, hom pot concloure que ells més aviat estant senyats pel destí d'El Diable i que La Temprança és una solució que tenen al davant, però que es resisteixen a recórrer-hi; potser perquè les persones bones van al Cel, i les dolentes a totes bandes.
Ous monumentals (5): Cibertectura a Bombai
L'ou és el símbol del naixement, la vida i el creixement personal immediat en la cultura hindú. Així, aquest ha estat el model per crear un edifici d'oficines a Bombai, a la seva zona financera. Disposa d'un sistema de filtratge d'aigües i un altre de generació d'energia eòlic i fotovoltaic. L'arquitecte d'aquesta perla és James Law, creador del concepte de Cybertectura, que no perdrem ara el temps en explicar...
Més info a: http://www.jameslawcybertecture.com/
La quantitat d'ous més gran llançada mai sobre una persona en 10 segons
El freakisme de l'ou a tope!
Ous monumentals (4): La Pysanka d'Edmonton
"Psicofonia per a principiants": finalista del I Concurs Literari d'Humor Negre, fa molt temps a Lleida...
Mentre anava esperant el veredicte, anava llegint per internet coses de com avançava el premi. Llegir que hi havia més de 80 participants de no sé quants països (es podia enviar relats en català i castellà) no va fer més que desanimar-me i anar obviant de fer seguiment de les notícies vinculades al tema. Així que, quan un dia que estava tranquil·lament a casa vaig rebre la trucada que em confirmava com a finalista, únic entre tots en llengua catalana i amb un premi ex-aequo al davant, no cabia en mi. Il·lús de mi, vaig preguntar si això implicava algun dineret; "NO!", va ser la lacònica resposta, que tanmateix no em va desanimar. Primera incursió en el món premis i començavem amb una finalíssima. No estava malament...Per al lliurament, ens van convocar al cementiri de Lleida el dia de difunts de 2003; si la cosa va d'humor negre... Feia sol. Allí també estaven els flamants guanyadors ex-aequo José Luís Castro, per "El antropófago sentimental", i Damián Torrijos, per "Las aventuras del beato Andrés". L'únic avantatge de no guanyar era que no et tocava carregar amb el "trofeu" -una làpida autèntica de marbre blanc- i tot es limitava a recollir una esquella a mode de diploma -molt més lleugera.
L'art de l'ou (3): Els ous d'Oksana Mas
L'ou com a element bàsic per a crear obres d'art amb un simbolisme de fons, del qual deixem la interpretació a la impressió de l'espectador. Obres totes elles d'Oksana Mas (http://www.mas-art.com/), artista ucraïnesa que ha visitat Catalunya unes quantes vegades. Superen amb escreix la Mitja dotzena d'ous de l'autor d'aquest blog.
Fotos extretes de: http://my-nepenthe.blogspot.com
Foto extreta de: http://fundaciocasamor.org
Foto extreta de: http://ca.salines-bassegoda.org
Subscriure's a:
Missatges (Atom)