Quan al conte Un mal esguard vaig fer que un simi executés amb mestria cops d'arts marcials, puc jurar que encara no havia vist el vídeo dessota aquestes línies.
Us deixo amb el vídeo i amb un fragment del conte que refereix al tema que us parlo.
[...] L’incident de la baralla amb en Batowa havia deixat garratibats a tots els qui n’havien estat testimonis (humans, s’entén). Diguem que no és el més usual del món veure barallar-se a un goril·la fent ús de moviments de braços i cames que emules a Chuck Norris, Van Damme, Jackie Chan, Steven Seagal... i diverses estrelles cinematogràfiques de les arts marcials. L’incident havia sortit als diaris, això sí, en una petita columneta d’octau de plana a la secció de successos, però no tingué gaire rebombori en ser desmentit pel sentit comú de la gent.
El cas és que els meus cuidadors i etòlegs van fer mans i mànigues per si de cas m’observaven de nou exercint aquelles habilitats. No en van treure ni un duro de calaix; diguem que no em venia de gust fer el préssec, movent-me com una baldufa assassina en ple atac psicopàtic, menys si no venia al cas. Vist el poc èxit, van creure que possiblement caldria un tractament de reforç; em van clavar fins a cinc hores diàries en una sala tancada, a soles, i on l’única distracció possible era visionar en una pantalla pel·lícules d’arts marcials diverses. Coherentment a l’estímul que aquesta mena d’històries em produïen, feia unes llargues becaines que em deixaven d’allò més xafat.
Finalment van desistir del seu objectiu de convertir-me en un pallasso de fira. Vaig sentir algun comentari entre ells que quelcom tenia a veure que un grup d’activistes ecologistes violents van assabentar-se del meu cas i van començar a patir per la seva integritat. [...]
La 8ena Fira del Llibre Ebrenc va forta un any més. Se celebra el 3, 4 i 5 de juny, junt amb el festival paral·lel Litteratum, en la seva 4a edició. Si voleu més informació, cliqueu AQUÍ.
Mitja dotzena d'ous també hi serà present. Serà diumenge 5 de juny, a la taula de presentacions de novetats d'enguany, a les 17:45.
L'escriptor i crític literari blogaire Vicent Sanz ha dedicat una crítica del seu blog Triticària a Mitja dotzena d'ous.
En ocasió de les XX Jornades Culturals, aquesta tarde hem estat a Santa Bàrbara per presentar el recull de relats de gènere negre Un riu de crims. L'acte ha tingut lloc a la Biblioteca José Escudé i hem intervingut: el Regidor de Cultura de l'Ajuntament de Santa Bàrbara, el coordinador del Club de lectura de Santa Bàrbara Daniel Gil, i els autors Fede Cortés, Jordi Pijoan i jo. D'oients: el Club de lectura en ple.
No puc tancar aquesta entrada, sense recomanar-vos la lectura d'Un riu de crims i de Mitja dotzena d'ous, això sí, acompanyada de vi negre, i en quan pugueu una visita al Restaurant Com tu. Uns i l'altre un regal pels sentits.
David Brunzel és de Besalú, i des de fa décades que una de les seves dèries és pintar ous d'estruç amb els més diversos motius, dels quals aquí en fem una petita mostra. També és un gran culé, com us pot demostrar si cliqueu AQUÍ.
Estranyament, encara no compta amb un blog on penjar la seva obra, però els qui tingueu perfil de facebook podeu veure les fotos que hi té penjades.
Mentre anava esperant el veredicte, anava llegint per internet coses de com avançava el premi. Llegir que hi havia més de 80 participants de no sé quants països (es podia enviar relats en català i castellà) no va fer més que desanimar-me i anar obviant de fer seguiment de les notícies vinculades al tema. Així que, quan un dia que estava tranquil·lament a casa vaig rebre la trucada que em confirmava com a finalista, únic entre tots en llengua catalana i amb un premi ex-aequo al davant, no cabia en mi. Il·lús de mi, vaig preguntar si això implicava algun dineret; "NO!", va ser la lacònica resposta, que tanmateix no em va desanimar. Primera incursió en el món premis i començavem amb una finalíssima. No estava malament...
