El que està clar és que amb un títol tan característic (potser arriscat), s'havia de fer-ne gala amb un reforçament plàstic que comencés per la coberta del llibre. Després de molt barrinar, amb l'inestimable suport del Dr. Georges Redcliff per sumar neurones a la feina, va emergir del fons de l'ànima un disseny gràfic que es plasmar amb la fotografia que encapçala aquest text i que, modificada pel maquetista Roger Castillejos, va donar com a resultat la coberta que coneixem del llibre.
Molt de rotllo, sí; però tanmateix, l'ànima cinèfila és possible que hagi trobat certs paral·lelismes simbòlics amb una famosa pel·lícula dels 80 del segle passat, protagonitzada per Mickey Rourke i Robert de Niro, intitulada Angel Heart, del director Alan Parker.
No us explicarem la pel·lícula, perquè si no l'heu vist no volem tirar per terra la intriga d'una de les millors produccions de la història del cinema. Farem una cosa millor i és posar-vos una escena, la qual voldríem que visioneu amb la coberta de Mitja dotzena d'ous en ment. Sense comentaris. Un altre dia parlarem del significat de les cartes i d'algun altre element de la composició.
La influència d'Angel Heart no es limita a la foto de coberta. També la descripció del personatge d'Un contracte draconià, el cinqué conte del recull, i certa aureola general de la història que s'hi narra (ironitzada, això sí), ens condueix vers al film que referenciem.
I de fet, tot Mitja dotzena d'ous, igual com Angel Heart, és un llibre difícilment etiquetable en un dels gèneres establerts per les ments pensants de la crítica: alhora és thriller, gènere negre, gènere fantàstic, novel·la psicològica, humor negre, novel·la de l'absurd,... En fi, que ho decideixi el públic...
0 comentaris:
Publica un comentari