Mitja dotzena d'ous

Imatges de la visita al Club de Lectura de la Biblioteca Marcel·lí Domingo

2011-11-18T08:49:00.000-08:00

Visita a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa (C. de la Mercè, 6), divendres 21 d'octubre a les 19:30h.

"Mitja dotzena d'ous" visita el Club de Lectura de la Biblioteca Marcel·lí Domingo

2011-10-11T02:02:00.000-07:00

Serà divendres 21 d'octubre a les 19:30h., a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa (C. de la Mercè, 6).

Aquest club de lectura està dirigit per l'hiperactiu Jesús Tibau, que convida tots els usuaris de la biblioteca a formar-ne part.

Una trobada directa amb lectors, molt més agradosa i propera que una presentació sensu estricto.

L'art de l'ou (8): Dora Stefanova a Comillas

2011-09-14T14:10:00.000-07:00

Sembla que l'artista Dora Stefanova va voler compartir espai amb els arquitectes catalans Domènech i Muntaner i l'inefable Gaudí a la formosa vila càntabra de Comillas, i així entre el Capricho i el Palacio de Sobrellano va col·locar aquest ou assegut.

Els ocells de ferro no ponen ous

2011-07-13T03:45:00.000-07:00

Els ocells de ferro no ponen ous. Com que estan fets de matèria inert, només poden pondre mort.

L'escriptor Francesc Mompó ha fet una visita a Tortosa i, (suposem que garratibat) per la contemplació de l'ominós Monumento a la Batalla del Ebro que va plantificar l'assassí de masses Francisco Franco, ha convocat una recollida de haikús "dedicats" a aquest munt de ferro rovellat.

Ací va el meu:

Carrincló pardal

de xacrosa ferralla,
mai no volaràs.

Valga també per a vergonya dels consistoris "democràtics" de la ciutat de Tortosa, que en més de trenta anys no han gosat mai a derruir aquesta befa a la dignitat civil, gastant una combinació perfecta de covardia i comoditat. Per si els manquen raons, dessota els insto perquè vegin un vídeo:

Fotografia de Francesc Mompó

Mitja dotzena d'ous com ballen

2011-06-27T02:46:00.000-07:00

Fotos d'un passeig per Barcelona en Diumenge de Corpus de 2011

Primer ou: Casa de l'Ardiaca

Segon ou: Claustre de la Catedral

Tercer ou: Arxiu de la Corona d'Aragó

Quart ou: Museu Marès

Cinqué ou: Claustre de l'Església de Santa Anna

Sisé ou: Jardí Romàntic de l'Ateneu Barcelonès

Fotos de Jordi Pijoan-López

Ous monumentals (8): Egg in New York

2011-06-14T02:12:00.000-07:00

Aquest ou tombat és l'edifici d'IBM a la ciutat de Nova York, construït com a pavelló per a la Fira Mundial que es va celebrar a la ciutat entre 1964-65. Pel que sembla, més impresionant per dins que per fora.

L'art de l'ou (7): Miró a Palma

2011-06-14T02:00:00.000-07:00

Aquest ou -integrat amb o en una altra figura- és el monument a la dona del gran Miró. La dona vinculada a l'ou... simbologia clara, però no trivial. Està a Ciutat de Palma. De forma evident provoca remembrances de Dalí i de Chirico.

Visita a la Fira del Llibre Ebrenc 2011

2011-06-09T08:18:00.000-07:00

Fotos de J. Peñarroja

Els simis com a font d'inspiració: Un poema de Josep Igual

2011-06-02T09:01:00.000-07:00

Intueixo que inspirat pel conte Un mal esguard, un dels sis que conformen Mitja dotzena d'ous (o bé inspirat pel protagonista del conte), l'escriptor i cantautor Josep Igual m'ha dedicat uns versos.

MATÍ DE VISITES

a Jordi Pijoan

es balanceja
amb mirada humitejada
el simi
al gronxador
de la gàbia envidrada.
potser pensa una nova eina
per al millor gaudi del berenar,
o litúrgies de festeig
o marcadors del territori
o banderes per als merlets
dels seus costums assentats.
es gronxa, entotsolat,
en l’escalf del matí de visites.
potser en treu conclusions
afinades i severes
dels de l’altra gàbia.

"Mitja dotzena d'ous" a la Fira del Llibre Ebrenc de Mora

2011-05-31T01:43:00.000-07:00

La 8ena Fira del Llibre Ebrenc va forta un any més. Se celebra el 3, 4 i 5 de juny, junt amb el festival paral·lel Litteratum, en la seva 4a edició. Si voleu més informació, cliqueu AQUÍ.

Mitja dotzena d'ous també hi serà present. Serà diumenge 5 de juny, a la taula de presentacions de novetats d'enguany, a les 17:45.

Ver mapa más grande

"Mitja dotzena d'ous" a "Triticària"

2011-04-27T07:25:00.000-07:00

L'escriptor i crític literari blogaire Vicent Sanz ha dedicat una crítica del seu blog Triticària a Mitja dotzena d'ous.

He llegit Mitja dotzena d’ous de Jordi Pijoan-López sense haver llegit cap altre text seu anteriorment. Un cop l’acabo, retrobo l’autor en una imatge de la Fira del Llibre Ebrenc de 2008, corresponent a una presentació de llibres en què també vaig participar. En aquell moment no el coneixia personalment tal com ha passat més endavant, arran de l’activisme literari ebrenc i més concretament gràcies a Un riu de crims, el darrer producte de la factoria literària ebrenca, del qual ha estat animador i compil·lador.

Mitja dotzena d’ous, subtitulat “Cròniques paranormals”, aplega sis relats al voltant de la parapsicologia i l’ocultisme, per esmentar dos conceptes il·lustratius relacionats amb l’amalgama pseudoreligiosa que prospera en la societat actual. Uns referents d’alt contingut literari si hem de fer atenció als móns paral·lels als quals han dedicat atenció tradicionalment. El misteri és un potent atractiu tant per a la literatura com per a l’ocultisme. Com a motor literari, certament, el misteri dóna molt de joc i proporciona la possibilitat d’introduir l’element meravellós, un ham perfecte per a l’imaginari del lector. Per a l’ocultisme, el misteri és la base del seu discurs. Sense misteri, l’ocultisme senzillament no existiria. Encara menys les anomenades ciències ocultes, un sintagma que conté un oxímoron en els termes.

Ara, els relats de Jordi Pijoan-López, tot i tractar aquesta temàtica, operen des d’un punt de vista radicalment contraposat. Si de cas, cada relat crea una expectativa al voltant de la cosa ocultista per, una vegada fet el plantejament del referent que siga, relacionat amb el misteri, la religió, les forces sobrenaturals o el sumsum corda, passar al repartiment de clatellades en forma de sàtira de la bona. Allò que, per les revistes del cor, la inèrcia astrològica, la religiositat popular i la beneiteria pública podia semblar un menoll de tòpics al voltant de temes d’aparença misteriosa, passa a constituir les escorrialles d’una societat que ha perdut qualsevol forma de crèdit. El que havien de ser formes d’una religiositat adaptada als temps que corren, més o menys desempallegada del jou clerical que coneixem, es revela una forma més, potser la més elaborada, del cinisme miserable que habita en els canals abocador que fan de claveguera de les televisions privades espanyoles, per citar un exemple poc o molt conegut. És veritat que la superstició té una demanda concreta i que les falòrnies més ridícules encara són presentades com si es tractés de la veritat definitiva. La veritat pateix un descrèdit irrecuperable. I l’autor de Mitja dotzena d’ous en parla sense gaires manies ni eufemismes. Des d’un ateisme divertit. Una sana actitud davant tanta impostura. En qualsevol cas, crida l’atenció el tractament que es dóna als impostors, sempre relacionats amb unes preteses ciències ocultes o poders paranormals, tan ben simbolitzats en aquests ous de reminiscències alhora màgiques i vulgars.

Per parlar-ne, Jordi Pijoan-López empra un llenguatge en què els termes propis d’un esoterisme que no s’aguanta dret es combinen amb els col·loquialismes més estripats. La càrrega crítica d’aquesta expressió resulta demolidora. Certament, Mitja dotzena d’ous no és un llibre per a beates ni per a benpensants ni per a ximples que es mamen el dit pensant en la mona de pasqua. Més que res perquè l’impacte crític del tractament que dóna a psicofonies, aparicions, fantasmes i resta de caterva astro i parapsicològica no deixa gaire marge per a la flonjor intel·lectual ni per al cinisme que hi subjau.

Sí que hi trobo a faltar un criteri lingüístic més acurat. Més curós amb la correcció. No penso que siga intencionat en el sentit de la transgressió expressiva, sinó que té a veure amb la revisió prèvia a la publicació del text. Es tracta, doncs, d’un aspecte del procés editorial més que no pas del procés creatiu.

Em crida especialment l’atenció la història del sogre carlí, excombatent franquista, que es converteix en fantasma perseguidor d’una família diguem-ne corrent per estalviar-nos més comentaris. El gendre, un cas típic de borinot consumista, representa a la perfecció un perfil de personal que no té més horitzo que el lucre, més que individual, podríem dir que vital. I que s’amarga l’existència, com tanta gent que fa el mateix, per salvar els mobles econòmics després d’estirar més el braç que la màniga.

Un llibre per riure que fa pensar en les transformacions que la societat actual experimenta com a conseqüènica de l’absoluta pèrdua de rumb anava a dir espiritual, però ja veig que aquesta paraula té un component religiós que, de fet, forma part de la desorientació. Un llibre que connecta amb el corrent de l’humor més dissolvent de la tradició narrativa europea d’obres com El bon soldat Svejk de Jaroslav Hašek.

Signatures de "Mitja dotzena d'ous" per Sant Jordi 2011: a "La 2 de Viladrich"

2011-04-18T08:13:00.000-07:00

Per la diada de Sant Jordi d'enguany, pel matí, Mitja dotzena d'ous visitarà La 2 de Viladrich (C/ Despuig 22, Tortosa) per ser signat tantes vegades com calgui per part del seu autor.

Mostra un mapa més gran

Crònica de la visita a les XX Jornades Culturals de Santa Bàrbara

2011-04-17T04:43:00.000-07:00

Divendres, 15 d'abril, a la tarda-nit, Mitja dotzena d'ous i Un riu de crims van estar a les XX Jornades de Culturals de Santa Bàrbara (Montsià). L'escriptor Juanma Garcia, un dels 24 autors d'Un riu de crims, ens en fa una crònica:

En ocasió de les XX Jornades Culturals, aquesta tarde hem estat a Santa Bàrbara per presentar el recull de relats de gènere negre Un riu de crims. L'acte ha tingut lloc a la Biblioteca José Escudé i hem intervingut: el Regidor de Cultura de l'Ajuntament de Santa Bàrbara, el coordinador del Club de lectura de Santa Bàrbara Daniel Gil, i els autors Fede Cortés, Jordi Pijoan i jo. D'oients: el Club de lectura en ple.

Ha estat com és habitual un acte entretingut i quasi familiar, que s'ha clausurat amb una copa de vi negre del Priorat. Deliciós.

I desprès d'una estoneta d'espera hem anat al Restaurant planer Com tu on ha tingut lloc la presentació de Mitja dotzena d'ous de Jordi Pijoan. Jordi ens ha servit un tast de sis relats fantàstics i el Restaurant Com Tu ha servit uns fantàstics tastets dels seus plats. Una vegada més literatura i gastronomia s'agermanen per donar com a resultat una combinació extraordinària.

No puc tancar aquesta entrada, sense recomanar-vos la lectura d'Un riu de crims i de Mitja dotzena d'ous, això sí, acompanyada de vi negre, i en quan pugueu una visita al Restaurant Com tu. Uns i l'altre un regal pels sentits.

Les conseqüències d'estar molt temps sense anar a la feina: remembrança d'"El dormilega"

2011-04-07T03:27:00.000-07:00

Al Youtube he trobat un vídeo presentat amb l'explicació següent: "A woman goes back to work after thirty years"; una situació similar a la que pateix en Suso, el protagonista de El dormilega, un dels sis contes de Mitja dotzena d'ous. Malgrat que costi de creure, la protagonista d'aquest vídeo corre una molt millor sort que no en Suso...

Vídeo extret de: http://www.youtube.com/watch?v=pTEfTLBylNw

"Mitja dotzena d'ous" a les XX Jornades Culturals de Santa Bàrbara

2011-04-06T02:03:00.000-07:00

Divendres 15 d'abril, a les 21h. al Restaurant Com Tu, se presentarà Mitja dotzena d'ous, dintre del programa de les XX Jornades Culturals de Santa Bàrbara (Montsià).

Les jornades d'enguany se celebraran entre el 2 d'abril i el 15 de maig, amb multitud d'actes i presentacions al voltant de la cultura i el llibre.

Per veure el programa de les jornades sencer cliqueu AQUÍ.

Ver mapa más grande

Homenatge als castellers

2011-03-25T05:37:00.000-07:00

Imatge extreta de: http://www.flickr.com/photos/11928193@N04/

Ous monumentals (7): Eggs in London

2011-03-25T04:12:00.000-07:00

Un parell d'ous a la capital de la Pèrfida Albió.

L'art de l'ou (6): El concert dins l'ou

2011-03-25T04:01:00.000-07:00

Obra del magnífic Hieronymus Bosch, pintor dels segles XV-XVI i evident precursor del Surrealisme, com testimonien diverses obres seves, com la paradigmàtica l'Infern. Que tremoli Dalí!

Ous polítics (5): John Presscott i l'Street Fight

2011-03-22T08:46:00.000-07:00

Un llançament d'ou històric (setembre del 2001). Espectacular demostració de lluita de carrer per part de l'agredit, el laborista John Presscott.

Els ous de David Brunzel

2011-03-05T03:01:00.000-08:00

L'amic feisbuquer David Brunzel, em dedica aquesta fotografia amb mitja dotzena d'unitats de la matèria primera des de la qual elabora les seves obres d'art: ous d'estruç.

David Brunzel és de Besalú, i des de fa décades que una de les seves dèries és pintar ous d'estruç amb els més diversos motius, dels quals aquí en fem una petita mostra. També és un gran culé, com us pot demostrar si cliqueu AQUÍ.

Estranyament, encara no compta amb un blog on penjar la seva obra, però els qui tingueu perfil de facebook podeu veure les fotos que hi té penjades.

Des de Mitja dotzena d'ous, gràcies David!

"Mitja dotzena d'ous" abandonada enmig de Tortosa

2011-02-28T02:18:00.000-08:00

L'abandonament, però, és controlat; no cal espantar-se. El responsable, Jesús M. Tibau, que entre altres accions que executa, fruit del seu cervell en ebullició constant, està muntant la 2a Jornada de Bookcrossing massiu a Tortosa.
És a dir, que si trobeu un exemplar de Mitja dotzena d'ous pels carrers de Tortosa, no el retorneu al propietari; quedeu-vos-el, llegiu-lo i tracteu-lo amb carinyo (no cal donar-li una lleteta abans d'anar a dormir).

Ous polítics (4): recepta d'ous a la txeca

2011-01-29T12:07:00.000-08:00

Ovada contra polítics que deu ostentar el rècord d'intensitat de volum projectat. Fou al maig del 2009 i les víctimes els membres del Partit Socialdemócrata Txec (ČSSD). Graciosa manera de conmemorar la Primavera de Praga, on els tancs han estat canviat per ous per a sort dels atacats.

L'art de l'ou (5): De Chirico

2011-01-14T10:37:00.000-08:00

Suggerit per l'amic i escriptor Josep Igual. En l'obra de De Chirico, surrealista ell també, apareix l'ou com a forma recurrent, algunes voltes de forma marginal, fet que en les interpretacions subliminals del surrealisme no significa en absolut que tingui un sentit de secundarietat.

Disfruteu del vídeo, amb l'excel·lent música de Palladio per Karl Jenkins

"Sleeper" de Woody Allen: una doble connexió amb "Mitja dotzena d'ous"

2011-01-14T04:31:00.000-08:00

Escena curiosa de Sleeper de Woody Allen, en la qual els assistents a una reunió d'amics del futur es passen una mena d'ou (d'OU!!) que fregant-lo amb les mans els dóna sensacions plaenteres. En Suso -del conte homònim al film El dormilega, dintre de Mitja dotzena d'ous- precisament no és un personatge que experimenti molt plaer en el desenvolupament de la seva història.

Us deixem amb el fragment del film i amb un altre del conte.

"Una humitat a la galta desperta a en Suso. Li resulta estrany de sentir-la en la galta que té contra el coixí i no de l’altra que mostra enlaire, doncs de ser aquesta segona sabria que l’origen s’hauria de buscar en Dick, el seu mastí, que té per costum de donar-li el bon dia repassant el seu rostre amb la seva llengua carinyosa. Però no; la humitat que sent en Suso és de la seva pròpia saliva, regalimada de la comissura de la seva boca mentre dormia i que ha xopat el coixí abundosament. “Diantre!, si que he dormit a gust que se m’ha caigut la baba” pensa babau i amb els músculs fora de to.

Fa fresca, talment com perquè la mandra d’abandonar els confortables llençols sigui considerable. Però encara és dimarts i cal anar a la feina. Mira la tauleta i no veu el despertador; s’estranya. “L’ha degut canviar de lloc la Marisa –la seva muller–. Quina dèria que té aquesta dona de canviar les coses de lloc quan no toca” valora en Suso, sense gaire èmfasi però. [...]"

L'art de l'ou (4): Magritte

2011-01-13T09:24:00.000-08:00

Sembla que la gent del Surrealisme tenia una obsessió per la simbologia de l'ou. En aquest cas no és Dalí, sinó que Magritte qui s'hi va inspirar en aquesta cel·lula avícola i la seva forma.

Una imatge carregada de contingut, interpretable de diverses maneres segons sigui l'espectador...

Ous polítics (3): contra l'Alcalde de Gasteiz

2011-01-12T03:24:00.000-08:00

Aquest atac balístic va succeir a Gasteiz el día del Txupinazo de les festes de La Blanca del 2006. Fixeu's l'estoicisme i bon humor, sense perdre el somriure, amb què rep el senyor.

Això sí que es un polític sofert!

Ous monumentals (6): Biblioteca i Arxiu Nacional del Kazakhstan

2011-01-11T07:54:00.000-08:00

Aquesta maravella faraònica està ubicada a Astanà (Kazakhstan) ciutat que compta amb el gèlid honor de ser la segona capital més freda del món, després d'Ulanbatar.

Un més entre desenes d'edificis amb pretensions de grandesa que plaguen aquesta ciutat. La veritat és que l'edifici en el seu context és modestet.

Un mico karateka

2011-01-10T04:15:00.000-08:00

Quan al conte Un mal esguard vaig fer que un simi executés amb mestria cops d'arts marcials, puc jurar que encara no havia vist el vídeo dessota aquestes línies.

Us deixo amb el vídeo i amb un fragment del conte que refereix al tema que us parlo.

[...] L’incident de la baralla amb en Batowa havia deixat garratibats a tots els qui n’havien estat testimonis (humans, s’entén). Diguem que no és el més usual del món veure barallar-se a un goril·la fent ús de moviments de braços i cames que emules a Chuck Norris, Van Damme, Jackie Chan, Steven Seagal... i diverses estrelles cinematogràfiques de les arts marcials. L’incident havia sortit als diaris, això sí, en una petita columneta d’octau de plana a la secció de successos, però no tingué gaire rebombori en ser desmentit pel sentit comú de la gent.

El cas és que els meus cuidadors i etòlegs van fer mans i mànigues per si de cas m’observaven de nou exercint aquelles habilitats. No en van treure ni un duro de calaix; diguem que no em venia de gust fer el préssec, movent-me com una baldufa assassina en ple atac psicopàtic, menys si no venia al cas. Vist el poc èxit, van creure que possiblement caldria un tractament de reforç; em van clavar fins a cinc hores diàries en una sala tancada, a soles, i on l’única distracció possible era visionar en una pantalla pel·lícules d’arts marcials diverses. Coherentment a l’estímul que aquesta mena d’històries em produïen, feia unes llargues becaines que em deixaven d’allò més xafat.

Finalment van desistir del seu objectiu de convertir-me en un pallasso de fira. Vaig sentir algun comentari entre ells que quelcom tenia a veure que un grup d’activistes ecologistes violents van assabentar-se del meu cas i van començar a patir per la seva integritat. [...]

Ous polítics (2): Pluja d'ous per a Nick Griffin

2011-01-05T08:20:00.000-08:00

Ovada històrica contra el líder feixista anglès Nick Griffin. Els ous no podien procedir d'una altra banda que de membres de la Unite Against Fascism. Si a Iceta li va tocar un fatxa, a aquest pardal van ser membres de l'extrema esquerra.

La Temprança i El Diable

2011-01-05T02:47:00.001-08:00

Aquestes són les dues cartes que apareixen en la coberta de Mitja dotzena d'ous. No és per casualitat, com era d'esperar. Quan l'autor d'aquest recull de contes les va triar per al disseny de la coberta, li va venir la inspiració d'una escena del film Angel Heart, icona personal del cinema negre i de terror ensems. Ja n'hem parlat d'això en una altra entrada a aquest blog.

Tret d'això, val a dir que les cartes per se ja carreguen una simbologia, la qual, combinada amb els altres elements de la imatge de coberta, esdevé molt escaient al que són les sis narracions del llibre.

La Temprança, segons la tradició, és la virtut que procura l’equilibri, la mesura i moderació dels plaers. Es tracta del punt mig d’autocontrol que hom assoleix enfront del món que està ple de temptacions.

L’aparició d’aquesta carta en una tirada de tarot indica que calen ajustaments i equilibri en la vida del consultant. També, sovint assenyala la necessitat de la cooperació quan la situació és difícil, el qual implica que s’ha de buscar la superació de conflictes i discrepàncies amb les persones de l’entorn.

Es tracta d’una carta que significa bona salut, tant físicament com emocional, així com també bones perspectives de futur.

Si la carta apareix invertida, pot assenyalar manca d’iniciativa, un excés de preocupacions que duen al bloqueig i malaltia, el deixar-se dur per les opinions externes, una manca de capacitat de treball amb altri, malbaratament d’energies i forces, desequilibris interns i externs...

El Diable representa les forces de la Natura, tant des d’un punt de vista positiu com negatiu. Com a carta, també és un símbol l’antagonisme entre el Bé i el Mal.

En tarot, apareixent, assenyala que s’aconseguirà l’èxito en l’aspecte material, sempre que hom sigui guiat per la raó, ja que si segueix els seus instints el futur esdevindrà fatídic.

En el pla amorós, representa la mentida i les relacions supèrflues.

La lectura pot arribar a ser molt negativa, representant situacions difícils i doloroses, tendències malignes, caos, intencions funestes, violència... Si la carta apareix vora la persona que consulta, aquesta ha d’estar especialment a l’aguait.

Si la carta surt invertida, pot representar l’alliberament de l’esclavatge de l’instint i l’inici d’un enteniment espiritual. També indica el guariment d’una malaltia llarga. Per la banda negativa, pot representar la ruïna pecuniària del consultant o el fracàs en el plànol material.

Potser vistes les històries viscudes per les sis ànimes que protagonitzen els contes de Mitja dotzena d'ous, hom pot concloure que ells més aviat estant senyats pel destí d'El Diable i que La Temprança és una solució que tenen al davant, però que es resisteixen a recórrer-hi; potser perquè les persones bones van al Cel, i les dolentes a totes bandes.

Ous monumentals (5): Cibertectura a Bombai

2011-01-04T03:23:00.000-08:00

L'ou és el símbol del naixement, la vida i el creixement personal immediat en la cultura hindú. Així, aquest ha estat el model per crear un edifici d'oficines a Bombai, a la seva zona financera. Disposa d'un sistema de filtratge d'aigües i un altre de generació d'energia eòlic i fotovoltaic. L'arquitecte d'aquesta perla és James Law, creador del concepte de Cybertectura, que no perdrem ara el temps en explicar...

Més info a: http://www.jameslawcybertecture.com/

La quantitat d'ous més gran llançada mai sobre una persona en 10 segons

2010-12-03T09:13:00.000-08:00

El freakisme de l'ou a tope!

Ous polítics (1): L'ou a Iceta

2010-11-30T01:29:00.003-08:00

Ous monumentals (4): La Pysanka d'Edmonton

2010-11-12T08:27:00.000-08:00

Vegreville (Canada) és el lloc on està aquest monument a l'ou de pasqua pintat, tradició molt instituïda al centre i est d'Europa. Concretament, aquest monument està aixecat al 1975 per commemorar l'assentament d'ucraïnesos a la zona est d'Edmonton. L'ou de Pasqua a Ucraïna rep el nom de"Pysanka".

"Psicofonia per a principiants": finalista del I Concurs Literari d'Humor Negre, fa molt temps a Lleida...

2010-11-05T04:08:00.000-07:00

Quasi bé no me'n recordo... Però el relat que obre Mitja dotzena d'ous, "Psicofonia per a principiants", va rebre un reconeixement públic ara fa molt temps... Va ser tal dia de difunts, 2 de novembre, ara fa set anys. La meva filla tenia només mesos, jo estava més prim i era la meva primera incursió al tema dels premis literaris. Ja feia temps, més d'un parell de lustres que escrivia, però allò escrit no sortia de les parets de casa. Un atur forçós, amb la consegüent baixada d'ingressos i la sensació que estava fent el panoplas amb això tan romàntic d'escriure amb la intimitat i autonegar-se la possibilitat de fer cinc duros de calaix, em va animar -potser ingènuament- a presentar-me al I Concurs Literari d'Humor Negre, que organitzava l'Associació Humoralia i la Universitat de Lleida. El premi era de 5.000 € -un bon estímul a la participació- i jo tenia un relat ja fet que, per extensió i temàtica, s'hi adeia a la convocatòria. Així que, tot i que amb poques esperances, vaig fer les fotocòpies, enquadernacions i ho vaig enviar per correu.

Mentre anava esperant el veredicte, anava llegint per internet coses de com avançava el premi. Llegir que hi havia més de 80 participants de no sé quants països (es podia enviar relats en català i castellà) no va fer més que desanimar-me i anar obviant de fer seguiment de les notícies vinculades al tema. Així que, quan un dia que estava tranquil·lament a casa vaig rebre la trucada que em confirmava com a finalista, únic entre tots en llengua catalana i amb un premi ex-aequo al davant, no cabia en mi. Il·lús de mi, vaig preguntar si això implicava algun dineret; "NO!", va ser la lacònica resposta, que tanmateix no em va desanimar. Primera incursió en el món premis i començavem amb una finalíssima. No estava malament...

Per al lliurament, ens van convocar al cementiri de Lleida el dia de difunts de 2003; si la cosa va d'humor negre... Feia sol. Allí també estaven els flamants guanyadors ex-aequo José Luís Castro, per "El antropófago sentimental", i Damián Torrijos, per "Las aventuras del beato Andrés". L'únic avantatge de no guanyar era que no et tocava carregar amb el "trofeu" -una làpida autèntica de marbre blanc- i tot es limitava a recollir una esquella a mode de diploma -molt més lleugera.

Va ser un dia memorable i del qual guardó un bon record. Vaig conèixer a l'humorista gràfic Ermengol, a l'Ignasi Riera, al Xavier Macià -que va fer una gran lloa del meu relat; lloa la qual, quan avui dia la recordo, encara em puja la moral-. Altra cosa foren els problemes amb l'edició que va fer-ne la Universitat de Lleida -que va fer una correcció nefasta del meu text, eliminant barroerament molts dialectalismes ebrencs dels diàlegs que tenien un ple sentit literari, i de la qual no se'm va passar còpia perquè en donés el vist-i-plau- i també amb Editorial Milenio, que volia fer el recull únicament en castellà i es negava que el meu relat aparegués també en la llengua original que es va presentar. Vergonyós tot plegat. Això provoca que aquest relat, "Psicofonia per a principiants", sigui la primera vegada -després de guanyar un premi sis anys abans- que es publiqui d'una forma decent, dintre del volum Mitja dotzena d'ous.

L'art de l'ou (3): Els ous d'Oksana Mas

2010-11-04T10:22:00.000-07:00

L'ou com a element bàsic per a crear obres d'art amb un simbolisme de fons, del qual deixem la interpretació a la impressió de l'espectador. Obres totes elles d'Oksana Mas (http://www.mas-art.com/), artista ucraïnesa que ha visitat Catalunya unes quantes vegades. Superen amb escreix la Mitja dotzena d'ous de l'autor d'aquest blog.

Fotos extretes de: http://my-nepenthe.blogspot.com

Foto extreta de: http://fundaciocasamor.org

Foto extreta de: http://ca.salines-bassegoda.org

Ous monumentals (3): Casa de Dalí a Portlligat

2010-11-04T05:32:00.000-07:00

Dalí va aconseguir l'equilibri de l'ou i sense necessitat de trencar-lo, com el seu predecessor Cristòfol Colom. Un ou que té la sort de contemplar un formós paisatge; el de la badia de Portlligat.

L'art de l'ou (2): Dalí i Gala naixent d'un ou

2010-10-29T03:15:00.000-07:00

Un vídeo del Dalí, l'inventor del "freakisme" benentés.

Més dèria pels ous. Fixeu-vos en l'anglès que parla.

L'ou també és la musa de Josep Igual

2010-10-28T09:00:00.000-07:00

L’OU COM BALLA

a Jordi Pijoan-López

com balla la nerviosa

perfecció –recipient perfecte
i forma còsmica-
en el broll del claustre gòtic
(piquem de mans).

el sabem també bullit,
dipositat al platet
del murri mercader fosc.
amb ferradura, en el trot
esmaragda de l’oli brunzent
(xisclem com orats solars).

corpus de saba, amb borbolls
renovadors. joguina de la gàrgora
enfurismada. dansa veloç
del rar nenúfar. perfecció sacsejada
pel brogit reiterat. medalla esparsa.

piquem de mans. xisclem com orats.
desdiem els metrònoms i enramem
la partitura. als afores de les dures corones
també s’hi reparteix pa d’àngel
(d’una guitza fem rodar les balances fredes).

Poesia publicada a http://www.3x4.info/plancton/68-plancton

L'escriptor caleidoscòpic Josep Igual em dedica un poema, inspirat per dèria que ensems a mi m'inspira. Potser va ser en veure aquest vídeo a desota que ja vaig publicar en una entrada passada.

Vídeo Extret de http://www.youtube.com/user/jordi79bcn

Ous monumentals (2): Monument a Colom

2010-10-25T01:50:00.000-07:00

Aquest ou "dur", foradat i amb una carabela solcant-lo està al Passeig de Ses Fonts de Sant Antoni de Portmany (Eivissa).

De proporcions modestes, comparat al Palau de l'Òpera de Beijing, però molt més nostrat i simbòlic. També més artístic.

Dues receptes amb ou (per Josep Igual)

2010-10-22T08:31:00.000-07:00

1 - Els ous ferrats de la Carmen, amb acompanyament de moniatos fregits. La tertúlia, ben regada, amb el profesor de filosofia i amb el de francès -un materialista històric-, savis fins a dir prou.

-Et juro que he vist un follet en un bosc gallec. No passa res. Si n'he vist un és que són materials. No em contradic.

-Hauries d'abandonar certes substàncies.

-Estava completament sobri.

Els diminutius castellans de la Carmen. El jazz en vinils crepitants. Les cobles antigues que cantava i escenificava. El didactisme explicant-li les noves troballes científiques. L'agut atac de banyes quan va fugir tres dies amb un professor. El primer de tots.

2 - La truita de carbassó de la Paula, que li havia fet llegir poemes en un festival a l'aire lliure, enmig de grups de rock duríssim, per recaptar cèntims per llogar una casa antiga per fer-ne el feu del feminisme comarcal.

-Creus que tinc tetes de cabreta?

El Che mirant-s'ho tot; la Yourcenar en una foto esgrogueïda, retallada d'un diari. Els cigarrets d'herba i els Pink Floyd: "home, home again". La penetració entesa com una humiliació dominant. Dèries d'una època confusa, acolorida, inconscient...

-Però avui farem festeta; una excepció.

-M'agrada quan et desdius.

(Relat de Josep Igual, dintre del seu recull Fugida en cercles)

Ous monumentals (1): Palau de l'Òpera de Beijing

2010-10-20T03:29:00.000-07:00

Primer dels quatre grans projectes faraònics de l'Imperi Comunista Xinès, construït cara a la celebració de les Olimpiades de Beijing.

L'ou passat per aigua més gran de tot el món.

L'art de l'ou (1): L'ou que no balla

2010-10-19T14:31:00.000-07:00

La pregunta pot ser... va ser així que Cristófol Colom va aconseguir que l'ou parés dret?

Trobat a: http://trumansoft.blogspot.es/i2008-06/

El Llibre dels Ous a la 2 de Viladrich

2010-10-19T09:33:00.000-07:00

Moltes gràcies per al Jesús Tibau,

la Rosa i a tots els qui vau assistir!

Reportatge del Llibre dels Ous a Vall-de-roures

2010-10-18T09:29:00.000-07:00

Per dotzenes van córrer... per dotzenes!!

"Mitja dotzena d'ous" al programa d'Òmnium Cultural a les Terres de l'Ebre

2010-10-14T08:59:00.000-07:00

Al pas que anem, Mitja dotzena d'ous tindrà el seu programa de ràdio particular. De nou ha estat a Antena Caro de Roquetes, al programa d'Òmnium Cultural a les Terres de l'Ebre, dirigit per Conrad Duran.

Hem parlat del llibre i de la presentació que farem divendres 15 d'octubre a la 2 de Viladrich. Si ho voleu sentir cliqueu aquí (a partir del minut 18:00).

Ous a l'Abacus de Sant Andreu

2010-10-11T07:59:00.000-07:00

Sis ous són millor que mil paraules

El llibre dels Ous a Antena Caro de Roquetes

2010-10-11T07:58:00.000-07:00

L'altre dia vam parlar de Mitja dotzena d'ous a Antena Caro de Roquetes (i jo sense saber-ho...). Va ser el megallibreter Octavi Serret al programa d'Òmnium Cultural a les Terres de l'Ebre, dirigit per Conrad Duran. Si el voleu sentir (sempre ve de gust escoltar l'Octavi Serret, us ho puc assegurar; enraonar-hi ja és l'hòstia) cliqueu aquí (a partir de 11:05).

Presentació de "Mitja dotzena d'ous" a la 2 de Viladrich de Tortosa

2010-10-11T03:17:00.000-07:00

Mitja dotzena d'ous visitarà La 2 de Viladrich (C/ Despuig 22, Tortosa). L'acte serà divendres 15 d'octubre a les 20h. i el duran a terme:

Jesus Tibau, escriptor contista i cibernauta literari
Jordi Pijoan-López, autor del recull

Acabat l'acte, passarem a la signatura d'exemplars.

Mostra un mapa més gran

Truita d'ous a Can Serret i Lo Trull de les Raboses

2010-10-10T09:04:00.000-07:00

Dissabte 9 d'octubre vam estar a Can Serret i vam vendre ous per dotzenes.

La ovada va continuar a l'hora de dinar a Lo Trull de les Raboses, on ens vam cruspir una truita de no sé quants ous que us reproduïm aquí al costat.

Una molt bella jornada en una de les viles més boniques del PP.CC. i envoltats de bona gent. Tan de bo hi tornem prompte.

Jordi Pijoan-López a "Tens un racó dalt del món", el programa de Jesús Tibau

2010-10-05T02:29:00.000-07:00

Dimecres 6 d'octubre a les 21h. al Canal 21, Jordi Pijoan-López pujarà dels inferns i tindrà el seu racó dalt del món, custodiat per Jesús Tibau a mode de Sant Pere amb una aparença molt més afable que el que apareix a les estampetes: amb ulleres, millor afaitat, sense gaiato i vestit de paisà.

Parlaran de Mitja dotzena d'ous, de Sang Culé, Tu no m'estimes i de més literatura.

Jornada de signatures a la Llibreria Serret

2010-10-03T14:14:00.000-07:00

Dissabte 9 d'octubre, l'Octavi Serret ha convidat Mitja dotzena d'ous per ser signada a la seva petita-gran llibreria de Vall-de-roures (Matarranya).

Es promet maratonià i de segur que no ens avorrirem.

Presentació de "Mitja dotzena d'ous" a l'Abacus de Sant Andreu - Barcelona

2010-10-02T03:10:00.000-07:00

Dijous 7 d'octubre, a les 19h., Mitja dotzena d'ous es presentarà a l'Abacus del Districte de Sant Andreu (C/ Gran de Sant Andreu, 54-56 - Barcelona; metro L1 - Fabra i Puig). L'acte serà a càrrec de:

Jordi Peñarroja, prologuista del llibre
Josep Maria Orteu, editor del llibre (Llibres de l'Índex)
Jordi Pijoan-López, autor del recull

En finalitzar l'acte, es passarà a la signatura d'exemplars.

Mostra un mapa més gran

L'ou com balla

2010-10-01T04:38:00.000-07:00

L'ou com balla al ritme d'una cançó que res té a veure amb la festa de Corpus Christi, però que hi queda bé.

Belles i relaxants imatges...

Extret de http://www.youtube.com/user/jordi79bcn

Una foto que inspira "Mitja dotzena d'ous"

2010-09-29T07:54:00.000-07:00

Farà uns dies ja us vam parlar del Dr. Georges Redcliff -prologuista de Mitja dotzena d'ous- i de la seva mestria en l'art de la fotografia, entre d'altres habilitats innates o apreses que posseeix.

Això ve a tomb perquè arran de la presentació de Mitja dotzena d'ous a l'Abacus de Sant Cugat, el Dr. Georges Redcliff ha penjat una nota al seu blog referint a l'acte, acompanyada de la fotografia que podeu veure a la dreta i que correspon al claustre del Monestir de Sant Cugat pels volts de 1920. Com bé apunta G. Redcliff, la instantània destil·la un toc romàntic que s'addiu, i molt, amb la temàtica de Mitja dotzena d'ous. ¿O és que us costa d'imaginar entre les bardisses la representació ectoplasmàtica (vulgarment dit "fantasma") de qualsevol monjo difunt que va habitar el monestir?!

Gaudiu... gaudiu de la imatge...

Presentació de "Mitja dotzena d'ous" a l'Abacus de Sant Cugat del Vallès

2010-09-24T03:43:00.000-07:00

Dijous 30 de setembre, a les 19h., Mitja dotzena d'ous es presentarà a l'Abacus de Sant Cugat del Vallès (C/ de la Torre, 6). L'acte serà a càrrec de:

Jordi Peñarroja, prologuista del llibre
Josep Maria Orteu, editor del llibre (Llibres de l'Índex)
Jordi Pijoan-López, autor del recull

En finalitzar l'acte, es passarà a la signatura d'exemplars.

Mostra un mapa més gran

L'eminent Dr. Georges Redcliff parla de "Mitja dotzena d'ous"

2010-09-15T02:57:00.000-07:00

Un honor fou que Mitja dotzena d'ous pogués arribar a comptar amb un prologista de prestigi com l'eminent doctor Lord Georges Redcliff, professor emèrit en Psicologia de la Gnosi per la Universitat de Pensilvània. Ara, no només això, sinó que al seu blog n'ha publicat una crítica que podeu llegir clicant aquí.

A banda de per la seva labor docent a l'acadèmia, el Dr. Georges Redcliff és conegut com especialista en Travellers Buildings, eximi etòleg de quelònids, hagiògraf del nostre President Francesc Macià i del mai prou ponderat Narcís Monturiol... i, sobretot cal que no ens oblidem, és i ha estat un gran professional de la fotografia, disciplina de la qual ha seguit l'evolució des dels primers daguerrotips fins a l'actualitat digital. Mostra del seu sacrifici per aquest seu ofici és la foto que adjuntem a l'esquerra, en la qual esforçadament se'l veu emparrant-se amunt d'una escala, amb la intenció de trobar un bon angle per fotografiar la Carassa del Carrer de la Carassa.

Així mateix, la passió per la fotografia, combinada amb l'amor per la pàtria, ha empés al Dr. Georges Redcliff a travessar els PP.CC. de punta a punta, realitzant safaris fotogràfics de gran valor documental. Mostra d'això és la imatge de la dreta, en la qual apareix en bicicleta fent la travessa del Baix Segura. Clicant aquí podeu trobar més fotografies del nostre amic. Esperem que us vingui de gust.

Presentació de "Mitja dotzena d'ous" a l'Abacus de Terrassa

2010-09-10T03:38:00.000-07:00

Dijous 16 de setembre, a les 19h., Mitja dotzena d'ous es presentarà a l'Abacus de Terrassa (C/ Font Vella 72-78; FGC: Terrassa Rambla ). L'acte serà a càrrec de:

Jordi Peñarroja, prologuista del llibre
Josep Maria Orteu, editor del llibre (Llibres de l'Índex)
Jordi Pijoan-López, autor del recull

En finalitzar l'acte, es passarà a la signatura d'exemplars.

Mostra un mapa més gran

Signatures de "Mitja dotzena d'ous" a la Fira d'Entitats de la Diada

2010-09-10T02:06:00.000-07:00

Dissabte 11 de setembre, de 12h. a 13h., Mitja dotzena d'ous estarà a la Fira d'Entitats de la Diada, a l'Arc de Triomf de Barcelona com cada any. Concretament, serà a la carpa del Grup del Llibre - Gent de la Terra per ser signada tantes vegades com calgui.

Un llibre que s'hi escau més del que sembla per a la Diada.

Crítica de Jesús Tibau

2010-09-01T02:28:00.000-07:00

Mitja dotzena d'ous ja té el seu racó dalt del món. Ens l'ha concedit en Jesús Tibau, un dels ciberactivistes literaris més productius de la xarxa, dedicant-nos una crítica que apunta molt bé a algunes de les possibles lectures del recull.

Si voleu llegir-la, podeu fer-ho clicant aquí. I després, us recomano perdre-us fent una visita per la resta del blog: no us avorrireu.

"El Temps" recomana "Mitja dotzena d'ous"

2010-08-31T02:12:00.000-07:00

El periodista Lluís Bonada ha inclòs una ressenya de Mitja dotzena d'ous al seu espai de la revista d'actualitat El Temps (nº 1365, 10/08/2010). Un honor que un crític i una revista de prestigi hagin tingut en compte les sis històries del volum; més honor encara de compartir pàgina amb Fiódor Dostoievski, Antonio Tabucchi i Antoni Rovira i Virgili.

"Mitja dotzena d'ous" a "Els papers de Can Perla"

2010-07-27T04:53:00.000-07:00

L'important és que parlin d'un, tot i que sigui bé. És el que ha passat amb Mitja dotzena d'ous, del qual n'ha fet un ressenya crítica en Manel Alonso i Català: activista cultural, escriptor, poeta, editor...; una ànima necessària del sur del nostre país (aclareixo que el de la foto és ell, no jo; no ens hi semblem gens, però tampoc no tenim cares dispars i la confusió és possible).

La satisfacció de l'autor, més enllà dels elogis, està també en constatar que s'ha copsat el sentit del llibre de forma àmplia, en diverses de les seves lectures possibles. Però deixo de donar el rotllo i us deixo amb les seves paraules.

En la pel·lícula nord-americana El cor de l’àngel l’actor Robert de Niro interpreta un personatge inquietant anomenat Louis Cifer, un individu que mai no en té prou de menjar ous. L’ou, en diverses cultures, és el símbol de l’ànima. L’escriptor Jordi Pijoan-López, en el seu nou recull de contes, que qualifica com a cròniques paranormals, pren aquesta simbologia i la trasllada al títol del llibre: Mitja dotzena d’ous (Llibres de l’Índex. Barcelona, 2010). Mitja dotzena perquè sis són els contes i també perquè sis són les ànimes que els protagonitzen. Així i tot, encara que simbòlicament justificat, la sonoritat del títol ens porta ecos domèstics. Ara, això també té una explicació, ja que les sis narracions estan immerses dins d’escenaris i situacions d’allò més quotidians.

Els tres primers contes són els més extensos, ja que ocupen cinquanta, seixanta i vint-i-cinc pàgines respectivament, i els tres darrers deu, tretze i deu pàgines. La qualitat de cada relat no està marcada per l’extensió, de vegades Pijoan resulta més impactant en els relats més curts, alguns passatges de Dormilega o Un contracte draconià són vertaderament divertits. Encara que jo el trobe a gust i gaudint d’allò més, i això ho sap transmetre al lector, recreant-se en la descripció d’escenes i personatges, en alguns casos, com el de Psicofonia per a principiants (que obri el llibre i amb el qual va obtindre el Premi en el I Concurs Literari d’Humor Negre de la Universitat de Lleida), arriba a oferir-nos fins i tot un interessant treball dialectològic en els diàlegs.

En cada relat Jordi Pijoan-López, amb grans dosis d’ironia, sàtira i humor negre, construïx una narració sobre una experiència paranormal diferent: psicofonies, transmigracions d’ànimes, pactes amb el diable... I amb un llenguatge fresc, àgil i directe ens dibuixa escenaris i situacions de vegades paradoxals, en els quals el lector té la sensació que l’autor intenta ridiculitzar aquesta mena d’activitats paranormals burlant-se del mort i de qui el vetla, alhora que fa un retrat mordaç de la societat catalana actual (no s’escapa ni la política ni el món del llibre), per acabar amb un parell de frases a darrera hora que ens deixen en la boca el sabor agredolç del dubte i el pensament inquietant que, malgrat tot, igual resulta que hi ha un fons de veritat, la qual cosa acaba glaçant-nos el somriure.

Menció a part mereix el pròleg, que quasi podria qualificar com l’ou que ve a trencar la mitja dotzena.

Un possible escut per a "Mitja dotzena d'ous"

2010-07-27T01:40:00.000-07:00

Tot llibre hauria de tenir el seu escut. Mitja dotzena d'ous l'ha trobat. Heus-lo ací a dreta.

Convinguem que el ous en aquest cas serien de guatlla (rodonets) o vistos des de posició sagital, ensems que pintats de blau per a la Pasqua. Amb tots els defectes, considerem que la coincidència fa certa gràcia.

Valga apuntar que la filiació de l'escut amb el llibre és doble, per la banda que també és l'escut heràldic del segon cognom de la mare de l'autor.

Les 6 històries de "Mitja dotzena d'ous"

2010-07-20T08:57:00.000-07:00

Psicofonia per a principiants: En Ramonet, un nen que pertany a una curta nissaga de curanderos, vol seguir les passes dels seus parents i decideix provar de fer una psicofonia al cementiri del seu poble, un llogarret que el lector podrà ubicar de forma de difusa a partir de la parla dels protagonistes dels diàlegs. L'experiment diguem que té èxit, però no en la forma que s'esperava en Ramonet.

Ni que la mort ens separi: En Sergi ha de patir l'arribada del sogre, el Sr. Ramon, a casa seva, després d'haver estat expulsat de totes les residències de la 3ª edat per on ha anat passant a causa del seu comportament indesitjable. Això no augura una convivència fàcil entre tots dos, la qual en Sergi voldrà tallar dràsticament.

Un mal esguard: Una família barcelonina en fase de desestructuració definitiva decideix visitar el zoològic de la seva ciutat. Potser és aquesta tensió psicològica del pare de família allò que el menarà a ser partícep d'un fenomen paranormal de greus conseqüències (tant per a ell com per al país...).

El dormilega: En Suso un dia se'n va anar a dormir havent perdut la noció del temps. Això, per a quan desperti, tindrà conseqüències en la seva vida... ben desgraciades.

Un contracte draconià: Óscar Lluch és un escriptor que, per obtenir l'èxit literari, va immolar la seva ànima a les més altes instàncies numèniques. Amb el que no hi comptava, és que tot plegat provocaria un conflicte mercantil d'alt abast entre dues parts interessades en la seva producció.

La mar que ens sotja: L'Eloi és un pescador que segons els seus conciutadans no hi toca gaire, ja que assegura mantenir relacions amb un ésser marí sobrenatural. Ell, però, sempre insisteix en la certitud de les seves afirmacions...

Les fotografies, malgrat que alguna no ho sembli, estan totalment vinculades a l'argument de cadascuna de les històries.

"Angel Heart" i "Mitja dotzena d'ous"

2010-07-16T07:56:00.000-07:00

És possible que el lector de Mitja dotzena d'ous pensi en un moment donat d'on surt el nom aquest que fa referència a la cel·lula reproductora femenina de les aus. Com ja expliquem a la contracoberta del llibre, l'ou és un símbol de l'ànima recurrent en diverses cultures. Algun dia ja en parlarem d'aquest tema.

El que està clar és que amb un títol tan característic (potser arriscat), s'havia de fer-ne gala amb un reforçament plàstic que comencés per la coberta del llibre. Després de molt barrinar, amb l'inestimable suport del Dr. Georges Redcliff per sumar neurones a la feina, va emergir del fons de l'ànima un disseny gràfic que es plasmar amb la fotografia que encapçala aquest text i que, modificada pel maquetista Roger Castillejos, va donar com a resultat la coberta que coneixem del llibre.

Molt de rotllo, sí; però tanmateix, l'ànima cinèfila és possible que hagi trobat certs paral·lelismes simbòlics amb una famosa pel·lícula dels 80 del segle passat, protagonitzada per Mickey Rourke i Robert de Niro, intitulada Angel Heart, del director Alan Parker.

No us explicarem la pel·lícula, perquè si no l'heu vist no volem tirar per terra la intriga d'una de les millors produccions de la història del cinema. Farem una cosa millor i és posar-vos una escena, la qual voldríem que visioneu amb la coberta de Mitja dotzena d'ous en ment. Sense comentaris. Un altre dia parlarem del significat de les cartes i d'algun altre element de la composició.

La influència d'Angel Heart no es limita a la foto de coberta. També la descripció del personatge d'Un contracte draconià, el cinqué conte del recull, i certa aureola general de la història que s'hi narra (ironitzada, això sí), ens condueix vers al film que referenciem.

I de fet, tot Mitja dotzena d'ous, igual com Angel Heart, és un llibre difícilment etiquetable en un dels gèneres establerts per les ments pensants de la crítica: alhora és thriller, gènere negre, gènere fantàstic, novel·la psicològica, humor negre, novel·la de l'absurd,... En fi, que ho decideixi el públic...

Un fenomen paranormal en l'edició de "Mitja dotzena d'ous"

2010-07-15T01:59:00.000-07:00

Mitja dotzena d'ous, potser marcada en el seu destí per la temàtica que unifica les sis històries que l'integren, fou protagonista d'un fenomen paranormal, com és que va ser mencionada en la premsa nacional abans que existís. Fou en un article publicat a el diari El Punt, per Sant Jordi de 2009, en el qual ens reunien a tota una rabera de "jordis" de la literatura catalana, inclosos el Pijoan-López i en Georges Redcliff, prologuista de l'obra; a aquest darrer l'identificareu vora meu per la seva estampa distingida.

La història "paranormal" és tan simple (ja la deu intuir el lector intel·ligent) com que la reunió de "jordis" es va fer dies abans de l'onomàstica, quan encara havia expectatives que Mitja dotzena d'ous estaria al carrer per aquella data. Diverses incidències van provocar que l'edició es demorés més d'un any... però aquí estem!

Reproduïm la foto, obra d'Oriol Duran, que il·lustrava l'article i en la qual podeu jugar a distingir "jordis" pel seu cognom.

"Mitja dotzena d'ous": sis històries protagonitzades per sis ànimes peculiars

2010-07-05T03:08:00.000-07:00

Mitja dotzena d’ous. Rera aquest títol tan aparentment domèstic s’assalta una de les eternes qüestions de la història de la filosofia i de les creences: l’ànima. Partint de la simbologia, o metàfora, recurrent en diverses cultures d’identificar l’ànima amb l’ou o la seva forma, l’autor ens explica sis històries –més o menys llargues, més o menys curtes– que constitueixen una casuística del tema, dedicada tant a amants del gènere fantàstic com a aquells qui creuen en la vida del Més Enllà –sense especificar més enllà d’on.

Un nen hereu d’una nissaga de curanderos i vidents, un sogre amb una vitalitat extrema, un humà que visita el zoo –o si hom s’ho estima més, un mico que visita la jungla humana–, un oficinista que se li passen els anys, un escriptor que ho vendria tot per l’èxit i un pescador tocat per la tramuntana; aquests són la mitja dotzena de personatges que protagonitzen sis cròniques paranormals, fantàstiques per als descreguts.

Prologada per l’eminent Dr. Georges P.J. Redcliff, professor de Psicologia de la Gnosi a la Universitat de Pennsilvanià, l’obra és una aportació a un tema mil·lenari que ha sobrepassat folgadament les portes del segle XXI. I el que li queda!